A la jornada cultural del Palau d'Anglesola "7è Vermut literari" recitarem un poema lleidatà, el compartim amb tots valtres. Asperem que os agradi.
LO POEMA LLEIDATÀ
Los padrins no en sabien de lletra i numbros pro si recordeu
d’històries en contaven un bé de Déu.
Aquest és lo secret del lleidatà,
La gent que més mos estima nos lo va regalar.
Afededéu que m’omple d’orgull escoltar, lligir i ascriure en
lleidatà.
I no ho dic per fer el parabien, estimo com parla la meua
gent.
Ascarrieu les nostres paraules: sisquere, alego, rai,
aumón, txiqueta,...
Poseusles com lo traje del dumenge, arromangueu la llengua i
lluiu-la...hostiqueta!
I, recordeu-vos de llaurar amb l’aixadella del diccionari
lleidatà.
I , també, de regar
per poder compartir lo més natural i casolà... lo nostre parlar.
Déu vos guard a tots..gent de LLeida i del Palau.
I que per molts anys sigueu feliços i visqueu en pau.
Lo fill de pagès