A partir d'aquí disfruteu de la companyia, los pitits jugant, la música carrinclona del garrotín, una bona taula parada amb coques de recapte, pa amb tomata, cerveseta fresca, un bon porró de vi, los amics i la família....i com diuen los amics de les Terres de l'Ebre...a xalar!
També recordeu de cremar lo ninot a la foguera i no feu lo que molts penseu de fer lo cartellet monàrquic i penjar-li al coll que ara tot això està molt perseguit per la secreta i que lo noi aquest non té la culpa de que lo seu tatatatarabuelo ambaís Lleida i volgués demolir la Seu Vella, no hu siguem de rencorosos...sssssssschchchch...i tampoc sigueu carallots ni ho pengeu a l'anternet.
Vaaa...us desitjo un Sant Joan amb molt bon humor!
